No vullgues canviar lo mon, canvia l'entorn, i això no tindrà fi.

A Sofía

No te conec, encara que com si fora

dis-li ilusió, sensació, intuïció...

Puc vore't en imàgens i no cansar-me mai

pensar que quan te veja no tremolaré

ni me posaré la careta de la vergonya

seré no més yo, pero no de primeres.

Estudiaré els moviments

interpretaré els gests

tan pendent de no errar que heu faré.

Gojaré en tento i per el moment

sabrejaré tanta lluentor

aspiraré el teu olor

quedaré insatisfet quan te'n vages

miraré a dins i serà foscor, soletat

Reviuré els moviments

interpretaré els gests

tan pendent de no errar que heu faré.

I

L'atre dia obrí els ulls;

vaig vore l'aire pur

mengí en la mirà

mirí el soroll del teu parlar.

Comprenguí que no visc com deuria

tan sols nugue ma vida guià

i plore sentiments creats

per un grapat de aluminats.

La llibertat està llimità

la por no més naix

quan patix lo cor

la soletat es abstinència ofegà.

Quan pensí en l'existència

patí pel fet de saber

i saber es el fi

que'm troba de lo que fugia.

Esclataré com a masclet

la mecha està pressa

i corre com lo temps

goje la purna, s'acurta.

II

Menegí terra al pas

llegí i oblidí

escriguí mentires

falsegí el meu cap.

Mai poguí concloure

com desigí

concloure no existia

per a mi tot era camí.

Matí malaltes ilusions

cremí obvietats dels fets

el meu pensar sagnà

la curiositat el matà, com gat.

Seguix mirant el soroll

el teu parlar continua

encara soc prim pese a mirar

i l'aire pur cada volta manco.

Me comprenc a miges

pense que no soc yo

estic guiat

tot es un cicle.